Un cop passat el bosc d’en Puig es continua pel camí i s’agafa el trencant que passa al costat de can Castelló: al cap de 4,4 km s’arriba a l’església de Caulès. Aquesta església es troba a 2 km en línia recta del poblat de Caulès Vell situat a Caldes de Malavella que es va fundar cap el 800 i fou abandonat en el segle XIV, on queden restes d’una església i de cases.
L’església de Caulès de Vidreres fou parroquial fins el 27 de febrer de 1448 en què el bisbe de Girona uní aquesta parròquia, de la qual restava un sol veí, amb la més pròxima que era la de Vidreres. L’església primer va estar dedicada a Sant Esteve i a partir del segle XIX a Santa Susanna. L’edifici està format per una nau rectangular capçada a la part de llevant per un absis trapezial, en un distribució típicament preromànica, així l’origen de l’església se situa en el segle X. A la banda de tramuntana hi ha una capella i una sagristia, afegides posteriorment.
L’entrada està situada a ponent i fou totalment modificada al segle XX amb l’enlluït de la paret i l’aixecament d’un campanar d’espadanya de dos ulls. A la part meridional hi ha un petit cementiri molt deteriorat. Al costat de l’església hi ha una casa, és can Fullà de Caulès, que per casament passà a la família Mundet. Des d’aquest punt es té un bona vista de la plana de la Selva, del Montseny i les Guilleries. Des de Caulès en direcció a can Mundet es troba a mà dreta, a 50 metres, un camí que ens porta en 10 minuts al suro catalogat de l’Hort de Caulès.
