Edificis històricsTurisme

Castell de Sant Iscle

Aquest castell va pertànyer als vescomtes de Cabrera i la primera notícia que es té és del 1194 com a conseqüència d’un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.

S’hi arriba continuant el camí que porta a la Torre d’en Llobet i als pantans. Aquest castell va pertànyer als vescomtes de Cabrera i la primera notícia que es té és del 1194 com a conseqüència d’un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. El 1241 va ser donat als templers però retornà als Cabrera, i el 1310 hi residia Elionor, muller del vescomte Bernat I.

Fou ocupat pels remences durant l’última guerra remença i fou retornat el 1485. A partir del segle XVI ja no trobem cap esment del castell en cap altre conflicte armat. Així podem dir que va perdre la seva funció militar, fins el punt que la finca ocupada pel castell passà a mans de la família Aulet, i fou aprofitada com a explotació forestal.

Les restes del castell mostren una planta força quadrangular d’uns 30 metres per costat. Es poden detectar dues fases constructives: la primera fase dels segles XII-XIII inclou la torre sud-est de 15 m d’alçada i tres pisos, murs adossats, cisterna i la capella dedicada a sant Iscle i santa Victòria, de la qual queden restes de les parets i de l’absis semicircular. La segona fase data del segle XIV, inclou la resta de les torres, murs atalussats i revestiments de murs antics.

A tot el voltant del castell encara es conserva el fossar.

Es tracta d’un castell de planta quadrangular d’uns trenta metres de costat, amb torres als quatre angles, al qual s’adossà posteriorment un cos més petit a l’oest. Interiorment està dividit en diverses dependències, que es troben molt arrasades en l’actualitat. Al sud-oest hi ha una capella i tot el conjunt es troba envoltat per una vall, protegit en alguns punts per murs. A l’extrem sud-est destaca una torre circular, d’uns 15 m d’alçada, dividida en tres pisos. L’aparell utilitzat per a la seva construcció és irregular, amb carreus petits (10×15 cm.) lligats amb abundant morter de calç a la…

Les primeres notícies històriques del “Castrum Sancti Aciscli” són de finals del segle XII (1194), a conseqüència d’un pacte entre el vescomte Ponç III i Alfons I el Cast. El fort va pertànyer als vescomtes de Cabrera, que eren els senyors jurisdiccionals de la zona. Durant la segona meitat del segle XIII Guerau V de Cabrera el lliurà en feu a l’orde del Temple, però retornà als Cabrera a principis del segle XIV, quan fou lloc de residència d’Elionor, consort del vescomte Bernat I. El castell fou ocupat durant la segona guerra remença (1483-86).

A partir del segle XVI sembla que perd la seva funció defensiva i militar. Els terrenys del castell passaren per les mans de les famílies Montcada (1574-1756) i Medinaceli (1756-1830), fins que la família Aulet els comprà per explotar el bosc.

En quant la capella, malgrat el seu estat de ruïna, està documentat que fins a mitjan segle XIX s’hi celebraven aplecs i processons per les festivitats de Sant Iscle i Santa Victòria. L’any 1263, el vescomte Guerrau de Cabrera va disposar que el cos del Sant, que romania a la capella, fos portat al monestir de Breda quedant a l’església algunes relíquies. El 1933, el Bisbe de Girona Arnau, va determinar de distribuir-les entre alguns monestirs gironins.

L’any 2004, l’Ajuntament de Vidreres va endegar un projecte d’intervenció arqueològica global en el recinte del castell. Des de llavors s’han realitzat diferents campanyes d’excavació que han permès documentar els diferents àmbits del castell. La campanya de 2005 es va centrar en la capella romànica de Sant Iscle, reconstruïda al segle XV i reformada novament al XVI. També es van efectuar tasques de neteja a l’interior del castell, posant al descobert les restes d’un pati porticat adossat a les restes de la torre de l’homenatge del castell fundacional. Pati i torre van ser novament excavats l’any 2006 juntament amb les torres nord-oest i sud-oest i l’ala oest del castell. L’any següent es documentà que la torre de l’homenatge estava construïda sobre una necròpoli anterior al castell (probablement als segles IX-X). La campanya de 2008 es va centrar en la part sud-est del recinte, on es va documentar una gran estança on hi havia una cisterna i una altra habitació, més petita, al nord. També es va començar a intervenir al cos oest. L’any 2009 continuaren els treballs al sector sud-est i al cos oest per conèixer la distribució de les estances de la planta baixa del castell. Aquests treballs continuaren durant les campanyes arqueològiques de 2010, 2011 i 2012, documentant-se noves estances i estructures. D’altra banda, s’ha pogut establir el moment d’abandó del castell, a inicis del segle XVI, tot i que la capella continuarà funcionant durant tres centúries més.

Com arribar-hi?

Continguts relacionats

Back to top button