L’origen del patrimoni es produeix el 1577, quan el vescomte de Cabrera va establir Joan Montet i Bernat Andreu, pagesos del regne de França al mas Masot o Masada, situat a la parròquia de Caulès, que estava en ruïnes i afrontava amb la riera de Terranegra, amb Cabanyes de Lloret, mas Padrosa, mas Fullà de Caulès, Morell de Santa Seculina i amb el Rec Clar. El domini directe corresponia al vescomte.
Aquest establiment incloïa la condició que els adquiridors s’havien de partir les terres mig per mig, i en el termini de dos anys hauria de construir cadascú una casa. Per entrada paguen al vescomte un parell de pollastres. La part de Montet donà lloc al mas Mundet, canviant la grafia del cognom.
El 1721 l’hereu de can Mundet es va casar amb Maria Antònia Fullà i Puig, pubilla dels masos Fullà de Caulès i Ponsgrau de Vidreres. D’aquesta manera els Mundet es van consolidar com els principals propietaris de Caulès, i un dels primer de Vidreres.
El 1800 Joaquim Mundet i Oliver, nét de Joaquim Fullà i Puig, es va casar amb Coloma Riquer i Fornaca, pubilla dels masos Pons i Fornaca de l’Esparra. Posteriorment el 1808 van comprar el mas Metges de l’Esparra. Així en el segle XIX la família era un dels principals propietaris de Vidreres i de l’Esparra. En aquest segle va tenir molta importància l’explotació dels boscos per l’obtenció del suro.
Com a mostra de la puixança econòmica de la família, el mas del segle XVI fou enderrocat i en el lloc seu s’edificà la casa actual de tres plantes, amb un pati emmurallat amb garites. Però aquesta riquesa també suposava alguns inconvenients, així el 1842 quan Josep Mundet i Riquer tornava de mercat de Cassà de la Selva fou segrestat per uns trabucaires, que se l’emportaren a una cova propera a Llorà. Com a rescat van demanar 800 unces d’or a la família. Però en Josep s’escapà una nit i el mateix dia, el mosso de can Mundet que portava els diners del resca, tornà a casa després de sentir com un grup de persones reunides a l’hostal de la Barca, a la sortida de Girona, deien que a Llorà s’havia escapat un segrestat.
En agraïment a la Divina Providència i segons promesa que va fer si se’n sortia del segrest, en Josep Mundet va fer construir un nou altar a l’ermita d’Argimon i va regalar un vestit de tissú d’or a la Mare de déu del Remei d’Anglès. La família visqué en el mas Mundet fins el 1985 i posteriorment la casa es transformà en casa de colònies. Respecte a les propietats, quan l’explotació forestal ja no donava els rendiments anteriors, totes les situades a l’Esparra foren venudes, conservant-se parcialment les situades a Vidreres.
