Vidreres honra la memòria històrica de Rossend Alemany Peiret, víctima de l’Holocaust Nazi
El municipi instal·larà una pedra de memòria Stolpersteine, en la seva memòria Rossend Alemany va morí l’any 1941 al camp de concentració de Gusen, Alemanya
L’Ajuntament de Vidreres ha presentat els resultats d’un estudi històric i biogràfic de la figura de Rossend Alemany Peiret, fill nadiu del municipi selvatà i víctima del camp de concentració nazi de Gusen. Aquest treball, d’Emma Llach d’ATRI, forma part d’un projecte més ampli per recuperar i honrar la memòria de les víctimes de la Guerra Civil Espanyola, l’exili i la repressió que es va viure a casa nostra durant la dictadura franquista.
Rossend Alemany Peiret va néixer a Vidreres el 5 de gener de 1919, fill de Pere Alemany Ortiz, mestre de l’escola local, i de Maria Peiret Nogués. La seva vida i la dels seus familiars reflecteixen les turbulències d’una època marcada per la guerra i la persecució ideològica. Rossend Alemany, va ser un dels refugiats catalans internats al camp de concentració de Barcarès (Rosselló), amb data del 16 de maig de 1939. L’any 1940, concretament el 5 de gener, se’l citava a comparèixer a Vidreres amb l’advertència que si no ho feia, se’l declararia “pròfug”. Posteriorment, hi ha un buit documental fins al 5 d’abril de 1941, quan se’l localitza a la sortida de la presó Stalag XVII-A (Kaisersein-bruch, Àustria), per ser deportat al camp d’extermini nazi de Mathausen. A la tardor del mateix any, Alemany és traslladat al camp de Gusen, a Alemany, d’on ja no en sortiria amb vida, i segons els documents oficials morí el 29 de novembre de 1941.
En reconeixement de la seva memòria, l’Ajuntament de Vidreres instal·larà una pedra de memòria Stolpersteine. Un projecte artístic promogut per Gunter Demnig, que té per objectiu commemorar a les víctimes del nazisme allà on van viure.
Aquest homenatge s’inscriu dins del moviment per a la recuperació de la memòria històrica, que destaca les víctimes d’iniciatives tant en l’àmbit català com espanyol, on s’inclouen l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), la Llei de la Memòria Històrica, el COMEBE, el MUME, i la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya.
Des de l’Ajuntament de Vidreres s’ha destacat el projecte de recuperació històrica. La regidora de Cultura, Anna Soler, ha afegit que des de Vidreres se seguirà documentant la memòria del municipi tant amb les diferents entitats i associacions: “Continuem treballant per assegurar les històries d’aquells afectats per la repressió i la violència i que no siguin mai oblidats de la memòria històrica del municipi”.
