L’Ajuntament de Vidreres està valorant la necessitat de regular l’emissió d’olors per part d’activitats econòmiques

Les olors   indesitjables,   especialment   quan aquestes s’introdueixen en les nostres residències privades, poden causar tensió o estrès, que pot donar lloc a molèstia. La tensió prolongada causada per les olors indesitjables pot causar efectes sobre la salut, com maldecaps, insomni etc. El mecanisme d’impacte en la salut humana per l’exposició a les olors indesitjables és molt similar a l’impacte, potser més comú, del soroll excessiu. 

És per tant el deure de les autoritats municipals protegir els seus residents contra l’exposició a nivells d’olors indesitjables que puguin causar efectes sobre la salut i molèsties que provoquin tensió.

Les olors típicament indesitjables són el resultat de les activitats econòmiques industrials o agrícoles o del maneig dels nostres residus sòlids i aigües residuals.

El marc legal que sosté la matèria d’olors es basa en la legislació i jurisprudència següent: 

Nivell Europeu: El dret de la protecció dels ciutadans enfront a olors indesitjables fou establert en base a la legislació dels drets humans pel Tribunal Europeu de Drets Humans, en el cas “Lopez Ostra”, demanda 16798/1990, on l’exposició a olors indesitjables en una residència era considerada contravinguda en l’art 8 “Dret al respecte a la vida privada i familiar” 1.- Tota persona te dret al respecte per la seva vida privada i familiar, del seu domicili i correspondència” del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals (Roma 4 de Novembre de 1.950).

Nivell autonòmic: Article 8.2 de la  Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats: Els ajuntaments tenen una intervenció preceptiva quant a contaminació per olors, tret que aquestes competències siguin delegades expressament a altres ens o organismes.

La competència dels Ajuntaments per establir una ordenança per regular els impactes per olors tal i com s’especifica per la sentència del 26 de juliol de 2006, dictada pel Tribunal Suprem en el recurs de cassació núm. 1346/2004, la qual determina la possibilitat que les administracions locals es dotin de normativa pròpia en aquells temes no regulats per administracions superiors. Segons l’esmentada sentència “…l’autonomia local no està constituïda por un catàleg de competències objectivament determinat o que pot determinar-se sobre la base d’unes característiques invariables, sinó més aviat per la facultat d’assumir, sense títol de competència especial, totes aquelles tasques que afectin a la comunitat veïnal que integra el municipi i que no hagin posat en funcionament altres administracions públiques…”

És en base a aquests elements legislatius citats que l’Ajuntament de Vidreres està valorant la necessitat de regular l’emissió d’olors per part d’activitats econòmiques i et convidem a fer l’enquesta a través del següent botó: