25N – Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

Vidreres se suma a la commemoració del 25N en motiu del Dia internacional de la violència envers les dones. En aquesta línia fins el 16 de desembre podrà veure’s l’aparador cultural a la Biblioteca Joan Rigau i Sala titulat Desinflem les violències!, realitzat per les mares del Centre Obert. Fins el mateix dia, també a la Biblioteca, pot veure’s també l’exposició Dones, ombres i maternitat a càrrec d’Steph Watson. A banda avui a la tarda (19 h a la Biblioteca) hi ha programada la taula rodona: Violència de gènere a les novel·les romàntiques: de Cinquanta ombres de Grey a After.

Canviant d’espai, a l’avinguda Mediterrània pot veure’s, fins el 2 de desembre, l’exposició fotogràfica El mirall de la por. A la Plaça Lluis Companys, fins el 2 de desembre, hi ha disponible l’exposició exterior Dones, ombres i maternitat. A l’Ajuntament estarà exposat fins dilluns el mural realitzat pels alumnes de dibuix de 4rt d’ESO de l’Institut de Vidreres. 

El divendres, a les 20 h a la sala d’actes de l’antic Ajuntament, hi ha programat un minut de silenci, una taula rodona i la lectura del manifest. L’acte comptarà també amb la participació dels alumnes de l’Escola de Música Municipal. El mateix divendres a la Plaça Lluis Companys hi haurà en marxa un concurs de fotografies en el que gràcies a l’Associació de Comerciants, poden guanyar-se vals de compra per valor de 20€. Només cal fer-se una foto amb la figura de l’Associació i penjar-la a instagram utilitzant l’etiqueta #noalaviolenciadegenere i etiquetant @vidrerescomerç. A banda, a les Xarxes socials es difondrà la coreografia feta per a la ocasió pel Club Twirling Vidreres. També es difondrà la lectura del Manifest a càrrec de la mateixa entitat. 

El diumenge hi ha un taller de danses i músiques orientals, organitzat pel Cercle de Dones de Llum (a les 11:30 h al Centre Cívic).

Per la regidora de l’àrea, Eva Madrenys: “lamentablement hem de commemorar un any més aquesta jornada, perquè les dades segueixen essent alarmants. Des de Vidreres i des de l’Ajuntament ens esforcem per ajudar a les dones i famílies que pateixen violències masclistes. A banda jornades com el 25N ens serveixen per visibilitzar aquesta problemàtica que encara no està erradicada”. 

MANIFEST 25N

Avui, 25 de novembre, ens convoquem per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. La violència masclista té moltes formes i l’impacte en les seves vides depèn, en gran mesura, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació.

De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Tot això fa de les violències sexuals un component central del patriarcat. No tenen a veure amb el sexe sinó amb el poder. El poder de cosificar, d’humiliar, de dominar, de disciplinar, de generar por i de restringir la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones. El poder de crear l’expectativa social que els homes han de prendre la iniciativa en el sexe i no aturar-se fins rebre una negativa directa. Fins i tot el poder d’ignorar una negativa o de traspassar els límits amb la insistència.

També el poder de produir un sentiment de vergonya per haver patit una agressió sexual, el poder de responsabilitzar i culpabilitzar les víctimes/supervivents (com anava vestida, què havia consumit, en quin lloc estava, si anava sola…) en lloc d’assenyalar l’agressor com a únic responsable. O el poder de posar en dubte la intenció de les denunciants. I, de manera cabdal, el poder de crear un imaginari en què les agressions les comet un desconegut a l’espai públic amb perfil psicòpata i depravat, malgrat que la major part de les agressions, especialment aquelles més greus, ocorren en espais considerats privats i els agressors més habituals no tenen un perfil concret. Les cometen amics, parelles, companys d’estudis o de feina, veïns, familiars o referents propers.

Els moviments feministes d’arreu del món s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències sexuals i n’han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren (familiar, de la parella, social o comunitari, laboral, educatiu, digital o polític). També han denunciat la cultura de la violació que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones i han generat una onada de sororitat per reconèixer la veu de les dones que denuncien i per acompanyar-les.

Simultàniament, els feminismes han impulsat dos grans canvis. En primer lloc, han posat el consentiment al centre. La llibertat sexual inclou practicar sexe tan sovint com es vulgui i amb qui es vulgui, així com rebutjar fer-ho. Això interpel·la tota la societat i especialment als homes, perquè es desprenguin dels estereotips i dels rols de gènere en què els socialitza el patriarcat, perquè aprenguin a identificar en ells mateixos i en el seu entorn d’amistats, familiars i companys de feina o d’oci totes aquelles actituds i conductes que legitimen, banalitzen o que directament constitueixen violència sexual.

I, en segon lloc, els feminismes han exigit que es faci efectiva la diligència deguda dels poders públics i que s’erradiqui tota forma de violència institucional. Una responsabilitat que abasta tant les polítiques de prevenció com les de reparació, les quals han d’estar suficientment dotades de recursos econòmics i requereixen la màxima col·laboració i cooperació interinstitucional i intersectorial.

Aquest és el compromís que refermem totes les institucions polítiques del país. Un compromís amb la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat, al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut, el dret a l’educació o el dret a la participació social i política. En definitiva, un compromís amb la llibertat de les dones que ens ha de fer també una societat més lliure.

Programació activitats 25N a Vidreres